Examen dilluns 23 de gener

Continguts:

A)Resum, tema, estructura, tipologia, registre, bloc dialectal, recursos expressius i tipogràfics.

B) Exercici de fonètica sintàctica, vocalisme, sinonímia, antonímia, camps semàntics, explicar el significat d'expressions, pronoms febles, funcions bàsiques.

C) Els 7 primers temes de literatura. Sols hi haurà un tema a desenvolupar. Elaborar un text de collita pròpia que siga adeuat, coherent i ben cohesionat.

Nota: Cal revisar les faltes d'ortografia perquè descompten. A la pregunta de fonètica restaran les errades. Imprescindible una bona presentació.

Exercici de vocalisme i fonètica sintàctica

Exercici 1 a) oberta, b)tancada, c)tancada, d) oberta

Exercici 2: a)sorda, b) sorda, c)sonora, d) sonora
Exercici 3: a) sonora, b) oberta, c)sonora, d) sonora, e) sonora
Exercici 4: a) sonora, b) oberta, c) sonora, d) sonora, e) sonora
Exercici 5: a) sonora, b) sorda, c) sonora, d) sorda, e) sonora
Exercici 6: a) sonora, b) tancada, c) sonora, d) sorda








Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l'actualitat, és a dir, des de l´època d'Ausiàs March i Roís de Corella. Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Les pedres de l'àmfora, que va rebre els premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D'entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput. Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Entrevista


— Al costat del tema de la mort, als teus versos es troba sovint el de l'amor. Què significa per a tu?

— Joan Fuster em va dir una vegada que jo no feia poesia amorosa, sinó una catastròfica mena de poesia eròtica. A mi em va divertir, allò. Hi ha, de vegades, un cert enamorament de la persona i em complasc en temes eròtics. He viscut també bastant intensament el temps de la postguerra (piu de ferro, mai no ho he estat) i he procurat contar-ho. Simplement. Al fil dels fets o dels records. Entenc l'amor com un cataclisme, com una vida que es desfà damunt d'un cos. De vegades he pensat que efectivament la meua vida es destrossava en fer l'amor.


—Què ha significat, per a tu, el Premi d'Honor?


—Recorde el dia que em varen donar el Premi. Hi hagué una cosa acollonant per a mi: em varen fer seure a la presidència i llavors restava allí, davant meu, la meua dona; recorde, no sé com dir-ho, una única llàgrima, que queia inacabablement, perquè ella sabia, com cap altra persona, el que hem patit, el que hem cregut, el que creiem, el que esperem, per què lluitem i lluitarem encara!

(Enric Bou, "Vicent Andrés Estellés, una inconformitat", Serra d'Or, juliol-agost, 1978)

Poesia de postguerra fins als anys 70

CARLES RIBA


Elegies de Bierville.Buenos Aires, 1942./ Santiago de Xile: El Pi de les tres branques, 1944 [segona edició, revisada i augmentada]. / Barcelona: Edicions 62 -Antologia catalana, 1976. / Dins Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62 - MOLC, 1995, 3a edició.


Conjunt de dotze poemes escrits per Carles Riba a l'exili i publicats per primera vegada a Barcelona, amb data de Buenos Aires, el 1942. En l'aspecte formal Riba adapta al sistema sil·làbic i accentual català el ritme de l'elegia clàssica, distribuïda la composició en dístics formats per dos hexàmetres dactílics. El contingut combina l'humanisme clàssic amb una presa de posició cívica després de la tragèdia col·lectiva del seu país. I alhora és un exponent de l'exploració religiosa de la pròpia personalitat. Aquestes elegies són molt més que una temptativa reeixida d'adaptar la mètrica clàssica al geni d'una llengua moderna: les elegies de Carles Riba, com ha dit Joan Ferraté "ens conten una única història: la del despullament metafísic de l'home, la de la seva transcendència". En efecte, essent "poesia d'exili i d'allunyament físic, [...] són paradoxalment la narració d'un retorn."


JOSEP CARNER


Nabí.Barcelona: Amics de la Poesia, 1938; Buenos Aires: Edicions de la Revista Catalunya, 1941; Barcelona: Edicions 62, 1971.
Nabí (que vol dir profeta, en hebreu) és un llarg poema líriconarratiu que, segons diu Gabriel Ferrater, sembla que va ser concebut a Hendaia, continuat a Beirut, on Carner va ser cònsol un any i mig (1935-1936), i acabat a Mèxic. Es va publicar la versió castellana, feta pel mateix Carner l'any 1940, a Mèxic. En català es va publicar el 1941 a Buenos Aires. Fins al 1947 no arriba a imprimir-se a Catalunya i, encara, en edició clandestina.